LA FESTA INICIAL I LES TRES PRIMERES TROBADES

Avui —per fi! — dono forma a aquest bloc que, com molt bé diu el títol, serà el viu reflex de com evoluciona el projecte. Espero poder-hi escriure amb regularitat i anar-lo omplint amb totes les experiències que viuré al llarg d’aquests sis mesos. 

Farà gairebé un mes que va començar, de manera oficial, el projecte Rossinyol. El tret de sortida va produir-se el dissabte cinc de novembre. A les onze del matí, ens vàrem reunir tots els membres del projecte: coordinador, enllaç territorial, mentors, mentorats, famílies i amics, etc. L’escenari escollit va ser la sala de plens de l’Ajuntament d’Olot. Després dels discursos, del protocol i de les formalitats era l’hora de veure, per primera vegada, la cara de la meva mentorada. El fet d’haver conegut, dies abans, alguns detalls de la seva vida havia despertat en mi una certa curiositat per saber com seria físicament. Sentia la necessitat d’associar un rostre a una persona que, en certa manera, ja era com si formés part de la meva vida. Ara bé, haig de reconèixer que aquestes ganes també es barrejaven amb els nervis i la inquietud.

Els aparellaments van produir-se després de realitzar una mena de joc. La Queralt, l’enllaç d’Olot, va començar a cridar, un per un, a mentorats i mentors. Ens entregà mitja cartolina on hi havia, per una banda, la imatge de mig rossinyol —rossinyol que és el logotip del projecte— i, per l’altra, el nostre nom i una pista que feia referència a l’altre membre de la parella. La qüestió era anar parlant entre nosaltres fins que trobéssim la nostra altra part. És a dir, fins que trobéssim la persona que tingués l’altra peça del puzle. En el meu cas, de seguida vaig trobar a la Flor. La Flor, la meva mentorada, té catorze anys i va néixer a Uruguai. Després d’intercanviar les primeres paraules —contràriament al que pensava, estava molt més nerviosa jo que ella— vaig conèixer els seus pares i vam conversar una miqueta.

La primera trobada va tenir lloc el dissabte de la setmana següent i va ser una trobada entre quatre. La Flor va apuntar-se al projecte juntament amb una seva amiga, la Rocío; jo, en el projecte, vaig coincidir amb la Marta, una amiga a qui feia bastant de temps que no veia. Així que vam pensar que què millor que quedar totes quatre, el primer dia, per tal de trencar una mica el gel i perquè elles dues estiguessin una miqueta més còmodes. Vam passar la major part de la tarda —després d’un breu passeig pel centre d’Olot— assegudes en la terrassa d’una cafeteria berenant, rient, parlant i jugant a cartes.

La segona trobada va escaure’s en divendres. Feia un dia esplèndid i com que havíem quedat a les quatre, vaig pensar que seria una bona idea pujar fins a Sant Francesc per contemplar la posta de sol. I es veu que la vaig ben encertar. La Flor em va confessar que li encanta pujar fins al volcà i que, a l’estiu, cada setmana, al matí, hi va amb la seva família. Vam aprofitar les meravelloses vistes per fer fotos. A la Flor li agrada molt la fotografia i retratar tot el que veu amb la meva càmera. Quan va començar a fosquejar vam baixar. Abans d’acompanyar-la fins a casa seva i abans que m’ensenyés la seva interminable col·lecció de mocadors —en té més de trenta—, vam anar de compres. Vam entrar al Friday’s Project per només mirar si havien arribat mocadors nous i, curiosament, vam acabar sortint-ne amb una bossa cadascuna.

La setmana passada, dissabte, vaig organitzar-li una ruta que ens va dur des de la font de la Moixina fins al passeig de Sant Roc. A la tardor, aquests racons d’Olot són esplèndids i com que el primer dia ja em va advertir que li agradava molt caminar, vaig pensar que podria agradar-li. Vam ensopegar, altra vegada, un molt bon dia. Tot i que si hagués fet una mica menys de fred, ens ho haguéssim passat igual de bé.